lunes, 9 de mayo de 2011
sábado, 7 de mayo de 2011
Una proposta d'activitat per animar als alumnes a llegir
Activitats d'animació a la lectura
La visita d'autores i autors (L'autor i la seua obra)
Escriptors / Il•lustradors
Preparació:
La visita d'autors i autores a l'escola és una activitat d'animació a la lectura molt
gratificant i perquè ho siga de veritat convindria efectuar els passos següents:
Tria. Triar un autor o autora, sempre que es puga, en funció de les preferències
dels alumnes.
Establir contacte. Per posar-se en contacte amb l'escriptor o l'il•lustrador, els
mestres ho poden fer per telèfon o per carta, però és convenient que tots els
interessats o una delegació d'aquests escriguen una o diverses cartes a l'autor o
autora sol•licitant la seua presència un dia concret explicant el motiu del seu
interès.
Preparar la visita. Els alumnes ajudats pels mestres hauran de preparar una
presentació ben documentada i engrescadora de l'autor o autora seleccionat, tant
de la seva biografia com de la seva obra.
Lectura. Cada un dels alumnes triarà un o diversos llibres de l'autor per llegir el
text i/o les imatges.
Posta en comú. Abans de la visita es posaran en comú les lectures i el que cada
una d'elles els hi haja aportat, i l'opinió que s'han pogut formar de l'autor i la
seua obra de manera que es puga preparar un qüestionari interessant fugint dels
tòpics: on vas néixer; quants anys tens; ets casat; tens fills; ...
Col•loqui. Es pot comunicar a l'autor que una vegada els xiquets i les xiquetes hauran
llegit la seua obra confeccionaran un qüestionari com a punt de partida perquè el
debat no s'estanque i apareguen totes les preguntes d'interès comú. Un qüestionari que
li enviaran abans de celebrar-se la sessió. Debat no s' i apareguen totes les
L'autor i l'obra:
Llegir. Interessar-se en la biografia de l'autor a través de les dades que
contenen els paratextos de les seues obres; en els catàlegs de les editorials; les
notícies de les revistes especialitzades; les enciclopèdies; etc.
Documentar-se. Els mateixos lectors poden escriure cartes o e-mails sol•licitant
aquestes dades a les biblioteques i a les editorials. I si es pot, consultar les
pàgines web.
La visita:
Espai. Cal preparar la visita sempre en el lloc més acollidor que es dispose.
Activitats paral•leles. Llibre de l'activitat. Una activitat que sempre resulta és
confeccionar un llibre, un quadern, on els alumnes han escrit: Un fragment o
imatge que els ha impactat; una pàgina o dibuix que els ha agradat especialment;
que els ha fet somiar; que els ha fet reflexionar.
Expressió d'emocions. Redactar les impressions que els han causat la lectura o les
imatges.
Creativitat. Confeccionar un cartell pot incentivar la participació dels xiquets i
xiquets que se senten motivats per la creació artística i plàstica.
Exposició de llibres. És interessant i gratificant per l'autor o autora que es faça una exposició dels seus llibres que es tinguen a l'escola. Se'n poden demanar en
préstec de la biblioteca particular de cada alumne. L'exposició durarà com a
mínim fins al final de l'activitat.
Temps. La sessió dura normalment 1 hora. Però queda a criteri dels autors i dels
seus recursos personals.
Moderador. És bo que algú s'ocupe d'anar conduint les preguntes i el debat, que
algú se'n responsabilitze.
Colofó. Una posada en comú de la visita serà un bon colofó de l'activitat.
Amb tot la participació tant en l'activitat com en qualsevol part d'aquesta hi hauria
de ser sempre VOLUNTÀRIA.
Constància:
Reportatge. És molt interessant que alguns dels assistents s'encarreguen de
redactar un reportatge periodístic de l'acte:
- Fotografies
- Confecció d'un dossier que incremente el fons de la biblioteca.
- Redacció d'un article per la revista del centre (aquest article es pot
enviar a l'autor i també a les revistes d'altres centres amb els quals es
tinga relació com a col•laboració externa).
- Establir amb altres centres i biblioteques un intercanvi de dossiers.
Mitjans informàtics:
E:mail. Si es disposa de correu electrònic convé utilitzar-lo per comunicar
l'activitat a centres propers i llunyans amb els quals es tinga relació.
Internet. Si el centre té una pàgina web pot penjar-hi el muntatge o
resultat de l'activitat perquè servisca com a model per a qui vulga fer una
activitat semblant.
La motivació que l'ús dels mitjans informàtics exerceix en infants i joves és gran
i és interessant combinar els aspectes clàssics de la lectura amb els més actuals
de la tecnologia perquè cap interès lector es quede exclòs.
Notes:
Per posar-se en contacte amb la persona escollida és possible acudir a
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al Departament de Cultura de la
Generalitat. Servei del Llibre i Biblioteques, o visitant les pàgines web que tenen
alguns d'ells.
La visita d'autores i autors (L'autor i la seua obra)
Escriptors / Il•lustradors
Preparació:
La visita d'autors i autores a l'escola és una activitat d'animació a la lectura molt
gratificant i perquè ho siga de veritat convindria efectuar els passos següents:
Tria. Triar un autor o autora, sempre que es puga, en funció de les preferències
dels alumnes.
Establir contacte. Per posar-se en contacte amb l'escriptor o l'il•lustrador, els
mestres ho poden fer per telèfon o per carta, però és convenient que tots els
interessats o una delegació d'aquests escriguen una o diverses cartes a l'autor o
autora sol•licitant la seua presència un dia concret explicant el motiu del seu
interès.
Preparar la visita. Els alumnes ajudats pels mestres hauran de preparar una
presentació ben documentada i engrescadora de l'autor o autora seleccionat, tant
de la seva biografia com de la seva obra.
Lectura. Cada un dels alumnes triarà un o diversos llibres de l'autor per llegir el
text i/o les imatges.
Posta en comú. Abans de la visita es posaran en comú les lectures i el que cada
una d'elles els hi haja aportat, i l'opinió que s'han pogut formar de l'autor i la
seua obra de manera que es puga preparar un qüestionari interessant fugint dels
tòpics: on vas néixer; quants anys tens; ets casat; tens fills; ...
Col•loqui. Es pot comunicar a l'autor que una vegada els xiquets i les xiquetes hauran
llegit la seua obra confeccionaran un qüestionari com a punt de partida perquè el
debat no s'estanque i apareguen totes les preguntes d'interès comú. Un qüestionari que
li enviaran abans de celebrar-se la sessió. Debat no s' i apareguen totes les
L'autor i l'obra:
Llegir. Interessar-se en la biografia de l'autor a través de les dades que
contenen els paratextos de les seues obres; en els catàlegs de les editorials; les
notícies de les revistes especialitzades; les enciclopèdies; etc.
Documentar-se. Els mateixos lectors poden escriure cartes o e-mails sol•licitant
aquestes dades a les biblioteques i a les editorials. I si es pot, consultar les
pàgines web.
La visita:
Espai. Cal preparar la visita sempre en el lloc més acollidor que es dispose.
Activitats paral•leles. Llibre de l'activitat. Una activitat que sempre resulta és
confeccionar un llibre, un quadern, on els alumnes han escrit: Un fragment o
imatge que els ha impactat; una pàgina o dibuix que els ha agradat especialment;
que els ha fet somiar; que els ha fet reflexionar.
Expressió d'emocions. Redactar les impressions que els han causat la lectura o les
imatges.
Creativitat. Confeccionar un cartell pot incentivar la participació dels xiquets i
xiquets que se senten motivats per la creació artística i plàstica.
Exposició de llibres. És interessant i gratificant per l'autor o autora que es faça una exposició dels seus llibres que es tinguen a l'escola. Se'n poden demanar en
préstec de la biblioteca particular de cada alumne. L'exposició durarà com a
mínim fins al final de l'activitat.
Temps. La sessió dura normalment 1 hora. Però queda a criteri dels autors i dels
seus recursos personals.
Moderador. És bo que algú s'ocupe d'anar conduint les preguntes i el debat, que
algú se'n responsabilitze.
Colofó. Una posada en comú de la visita serà un bon colofó de l'activitat.
Amb tot la participació tant en l'activitat com en qualsevol part d'aquesta hi hauria
de ser sempre VOLUNTÀRIA.
Constància:
Reportatge. És molt interessant que alguns dels assistents s'encarreguen de
redactar un reportatge periodístic de l'acte:
- Fotografies
- Confecció d'un dossier que incremente el fons de la biblioteca.
- Redacció d'un article per la revista del centre (aquest article es pot
enviar a l'autor i també a les revistes d'altres centres amb els quals es
tinga relació com a col•laboració externa).
- Establir amb altres centres i biblioteques un intercanvi de dossiers.
Mitjans informàtics:
E:mail. Si es disposa de correu electrònic convé utilitzar-lo per comunicar
l'activitat a centres propers i llunyans amb els quals es tinga relació.
Internet. Si el centre té una pàgina web pot penjar-hi el muntatge o
resultat de l'activitat perquè servisca com a model per a qui vulga fer una
activitat semblant.
La motivació que l'ús dels mitjans informàtics exerceix en infants i joves és gran
i és interessant combinar els aspectes clàssics de la lectura amb els més actuals
de la tecnologia perquè cap interès lector es quede exclòs.
Notes:
Per posar-se en contacte amb la persona escollida és possible acudir a
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al Departament de Cultura de la
Generalitat. Servei del Llibre i Biblioteques, o visitant les pàgines web que tenen
alguns d'ells.
jueves, 5 de mayo de 2011
Ací teniu l'enllaç al blog d'una interessant revista de literatura infantil i juvenil
http://www.imaginaria.com.ar/
miércoles, 4 de mayo de 2011
Una biblioteca per al futur
A la República Txeca, concretament a Praga, es va dur a concurs la construcció de la seua nova Biblioteca Nacional. Es van presentar més de 400 projectes i la guanyadora ha sigut un projecte de l'arquitecte txec Jan Kaplicky, que resulta d'allò més futurista. L'edifici tindrà nou plantes. La seua forma és piramidal, amb la base molt ampla i els cantells arredonits. Destacarà pels seus colors poc habituals. La façana evoluciona des d'un groc verdós en la base, fins a un to de verds més clars en el seu sostre. Els vidres estaran tintats amb tons violacis.
En la part més alta de l'edifici es trobarà un gran finestral orientat cap a la ciutat antiga de Praga.
Algú voldria aquesta biblioteca per a la seua ciutat? Al meu paréixer, la resposta està clara, per a gustos, colors.
En la part més alta de l'edifici es trobarà un gran finestral orientat cap a la ciutat antiga de Praga.
Algú voldria aquesta biblioteca per a la seua ciutat? Al meu paréixer, la resposta està clara, per a gustos, colors.
martes, 3 de mayo de 2011
Ací teniu un article publicat en la revista "Cejillas y Tejuelos" l'any 2009
Dedique aquest article a la memòria del meu avi Eleusis i a la seua germana Aída, per descobrir-me a la figura de mi besavi i haver-me donat una de les infàncies més boniques i meravelloses que es puguen desitjar.
LORENZO FENOLL BELDA: Un exemple d'idealisme
Lorenzo Fenoll Belda va ser un home de lletres compromés amb el liberalisme i amb la defensa dels drets obrers. Patriota i defensor dels valors humans, lluitador infatigable contra la desigualtat, la dissidència i la injustícia, però sempre dónes de la persuasió, l'educació i el respecte.
class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
LORENZO FENOLL BELDA: Un exemple d'idealisme
Lorenzo Fenoll Belda va ser un home de lletres compromés amb el liberalisme i amb la defensa dels drets obrers. Patriota i defensor dels valors humans, lluitador infatigable contra la desigualtat, la dissidència i la injustícia, però sempre dónes de la persuasió, l'educació i el respecte.
class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Naix en l'alacantina localitat de Novelda el dia 7 de Gener de 1870. Des de la seua infància manifestà un gran interés per la literatura i els nombres, que guien el seu aprenentatge fins que finalment acaba la seua formació a Barcelona. Fenoll sent una especial devoció per la confecció, la qual cosa unit a la necessitat mantindre la seua família l'induïx a dedicar-se a l'ofici de sastre, però sense descuidar la seua trajectòria literària.
Conegut per tots els seus conciutadans com: “El Mestre Fenoll” o “El Mestre”, es rodeja de nombroses amistats de totes classes, encara que ell preferix rodejar-se dels més desfavorits. És el responsable de la imposició de molts dels noms dels xiquets i xiquetes nascuts durant la seua època, els pares dels quals el consultaven atenent les seues originals nocions sobre onomàstica. Es considera a si mateix una persona poc religiosa, no obstant això manté bona relació amb clergues i sacerdots, sent d'estes amistats de les quals rep favor quan la situació política no favorable als seus ideals comença a suposar un risc per a ell i per a la seua família.
Com a tants altres escriptors novells, s'introduïx en el món de la literatura aprofitant l'auge de la premsa local de finals del segle XIX. Demòcrata convençut i defensor del liberalisme escriu, sobretot, articles de caràcter polític; altres vegades es fa eco dels problemes de la població obrera, inclús elabora notables escrits en defensa dels drets de la dona. En 1917 el seu denotat idealisme tantes vegades fet públic a través de la paraula, li porta a provar els rigors del presidi sent condemnat i reclòs al Castell de Santa Bárbara d'Alacant.
Posseïdor d'una gran intel·ligència, a principis de 1899 inspira i dirigix la creació del periòdic republicà El Demòcrata, sent també un dels responsables de l'aparició d'altres publicacions com L'Adalil, L'Evangeli i L'Alárich. Se li atribuïx un gran carisma personal i la seua figura gaudix d'una gran popularitat, açò fa que junt amb altres destacats col·laboradors va fundar al setembre de l'any 1900 “L'Emancipació”, Societat Obrera d'Oficis Diversos, una agrupació de gremis laborals, la finalitat de la qual és defendre els drets laborals dels treballadors. Esta organització amb el temps donarà lloc al naixement de “La Casa del Poble”. Lorenzo Fenoll, es considera a si mateix demòcrata convençut i defensor dels principis del liberalisme, la qual cosa li porta a fundar un nou periòdic de tints republicans que rep el nom d'Avant, esta mateixa publicació li dedicarà anys més tard, concretament en 1924, un número monogràfic extraordinari reproduint el calorós homenatge que rep per part d'amics i companys literats, i de tot el seu poble natal.
Considerat un home polifacètic, és també amant de l'espiritisme, la qual cosa li porta a fundar “El Centre Espiritista”, organització que congrega a un nombrós nombre de simpatitzants que no falten a cap de les sessions convocades pel “Mestre Fenoll”. Seguint aquest tipus de creences, Lorenzo Fenoll, és un dels escriptors responsables de la introducció a Espanya de l'obra kardeciana (Allan Kardec).
Entre 1907 i 1935 publica onze llibres i quatre obres de teatre, tal volta la seua obra més rellevant siga al Marge de la Violència (1918), novel·la que li dedica a David Lloyd George, Primer ministre d'Anglaterra durant la Primera Guerra Mundial; de la primera edició es conserva un exemplar en la Library Of Congress dels Estats Units. Pel que fa al teatre, en 1921 escriu la seua primera obra titulada qui sap?, comèdia de tesi feminista, defensora dels drets de la dona i propulsora del seu enaltiment.
Concorre a diversos esdeveniments literaris sent guardonat el 30 de desembre de 1920, quan assistix als Jocs Florals d'Elx convocats per les Societats Blanc i Negre i Cor Clavé, en el que presenta un document davall el títol Humanitat.
Escriu innumerables articles de premsa entre els que cal destacar el que arreplega en 1932 el periòdic alacantí El Cronista, titulat “L'apòstol de la Llibertat” i que és un homenatge a Emilio Castelar i Ripoll. Per la seua banda, Lorenzo Fenoll també és objecte d'articles de premsa, com el que escriu el poeta alacantí Salvador Sellés i que es publica el 5 de setembre de 1924 a Alacant per part del periòdic El Lluitador, en el que s'exalça la figura de Lorenzo Fenoll Belda, i en el que entre altres coses diu:“Treballador manual, s'ha elevat a treballador intel·lectual en la regió del pensament. La seua cultura, treballosament conquistada, li ha permés compondre bells llibres.
El 3 de juliol de 1935 mor en la seua ciutat natal als 65 anys d'edat. Cinquanta-cinc anys més tard, en 1980 la primera corporació democràtica de Novelda amb la finalitat de rendir reconeixement i homenatge a tota la seua vida, li dedica un carrer que porta el seu nom, Lorenzo Fenoll Belda.
Alberto Fenoll Villar
lunes, 2 de mayo de 2011
Charly Brown i les biblioteques
Ací podeu veure unes vinyetes de Linus i el seu problema amb les biblioteques.
Es pot punxar sobre el dibuix per a una més còmoda visualització de les vinyetes. Espere que les disfruteu.
Es pot punxar sobre el dibuix per a una més còmoda visualització de les vinyetes. Espere que les disfruteu.
domingo, 1 de mayo de 2011
Literatura de consum
Ací l'opinió d'un mestre:
Per als que estem en açò de la literatura, com a professional des de fa 43 anys (quin escàndol!), i com a aficionat crec que des dels quatre, quan m'ajudaven a lletrejar els contes d'Andersen (aquell El soldadet de plom que m'encollia tant el cor), hi ha una distinció entre el que Cortázar cridava "novel·la tipus rotllo xinés" i la Literatura, amb majúscules. La novel·la que comentaré pertanyeria al primer grup.
Lluny de no fer cas a algú que ha sigut capaç d'engiponar, que diria mon pare, 359 pàgines "de neta i ajustada prosa". Jo no arribaré a tant mai. El subtítol de l'entrada fa més aïna referència al tipus d'apostes editorials que els grans grups del nostre país, i no sols, han decidit col·locar en els aparadors: tapa dura, atractiva sobrecoberta, edició cuidada i per tant cara.
Vaja per davant també que desconeixia l'escriptora, i el seu llibre. POSADES, Carmen. Invitació a un assassinat. Barcelona: Planeta, 2010. Com va arribar a les meues mans? No per recomanació amistosa, sinó fruit de l'assistència a la concessió del Premi Azorín d'enguany, generosament dotat per la citada editorial. En el dit acte se'ns va obsequiar els assistents amb la novel·leta de malls.
M'assabente ara que es tracta d'una escriptora hispà-uruguaiana, una "xica jove de la meua edat" quasi, coneguda per treballar per a Televisió Espanyola en el seu programa Entre línies i per haver estat casada amb el director del Banc d'Espanya. Tot açò és xafardeig. Més important resulta que la seua carrera d'escriptora es remunte a 1996 i que no haja parat d'escriure, en una obra que inclou, per descomptat, el Planeta. Un altre mèrit, encara que no siga més que per l'econòmic. A més ha sigut traduïda a més de vint idiomes. Enigmes dels best seller , encara que no haja arribat a tant.
M'assabente ara que es tracta d'una escriptora hispà-uruguaiana, una "xica jove de la meua edat" quasi, coneguda per treballar per a Televisió Espanyola en el seu programa Entre línies i per haver estat casada amb el director del Banc d'Espanya. Tot açò és xafardeig. Més important resulta que la seua carrera d'escriptora es remunte a 1996 i que no haja parat d'escriure, en una obra que inclou, per descomptat, el Planeta. Un altre mèrit, encara que no siga més que per l'econòmic. A més ha sigut traduïda a més de vint idiomes. Enigmes dels best seller , encara que no haja arribat a tant.
Anem, doncs, al comentari del que m'ha tingut entretingut una vintena de dies. D'entrada, tant el títol del llibre, com el d'alguna de les seues parts, Deu negrets, em retrotreien al meu període de lector adolescent, quan per pocs diners vaig anar acumulant una col·lecció firmada tota ella per SRA Agatha Christie; de fet la pròpia autora l'homenatja amb una citació introductòria pertanyent a Cianur espumós, nom amb què bateja el barco on succeïx el crim. Posades reconeix que la seua obra constituïx un divertiment. Doncs, com a tal cal prendre-ho.
Entre les virtuts, ja que no l'originalitat de l'argument, es poden assenyalar la capacitat d'adaptació a la forma de parlar de cada personatge, que estan ben caracteritzats, encara que resulten un tant esquemàtics. La ironia amb què tracta tota la trama és una altra de les seues bases. No obstant això, fa trampes, al canviar de punt de vista sense motiu aparent: d'una 3a persona omniscient, passa a ser la consciència d'un dels personatges que és el que acaba escrivint tota la novel·la, encara que en la seua primera part fóra impossible que ho haguera fet.
Com a conclusió cal dir, que encara que no la considere imprescindible, pot ser una bona lectura d'estiu. A més, i com ensenyen els que donen cursos d'animació a la lectura, qualsevol llibre és bo si ens enganxa i ens manté viu eixe costum cada vegada més en desús que és la de llegir.
José Manuel Mora Carbonell
Per als que estem en açò de la literatura, com a professional des de fa 43 anys (quin escàndol!), i com a aficionat crec que des dels quatre, quan m'ajudaven a lletrejar els contes d'Andersen (aquell El soldadet de plom que m'encollia tant el cor), hi ha una distinció entre el que Cortázar cridava "novel·la tipus rotllo xinés" i la Literatura, amb majúscules. La novel·la que comentaré pertanyeria al primer grup.
Lluny de no fer cas a algú que ha sigut capaç d'engiponar, que diria mon pare, 359 pàgines "de neta i ajustada prosa". Jo no arribaré a tant mai. El subtítol de l'entrada fa més aïna referència al tipus d'apostes editorials que els grans grups del nostre país, i no sols, han decidit col·locar en els aparadors: tapa dura, atractiva sobrecoberta, edició cuidada i per tant cara.
Vaja per davant també que desconeixia l'escriptora, i el seu llibre. POSADES, Carmen. Invitació a un assassinat. Barcelona: Planeta, 2010. Com va arribar a les meues mans? No per recomanació amistosa, sinó fruit de l'assistència a la concessió del Premi Azorín d'enguany, generosament dotat per la citada editorial. En el dit acte se'ns va obsequiar els assistents amb la novel·leta de malls.
M'assabente ara que es tracta d'una escriptora hispà-uruguaiana, una "xica jove de la meua edat" quasi, coneguda per treballar per a Televisió Espanyola en el seu programa Entre línies i per haver estat casada amb el director del Banc d'Espanya. Tot açò és xafardeig. Més important resulta que la seua carrera d'escriptora es remunte a 1996 i que no haja parat d'escriure, en una obra que inclou, per descomptat, el Planeta. Un altre mèrit, encara que no siga més que per l'econòmic. A més ha sigut traduïda a més de vint idiomes. Enigmes dels best seller , encara que no haja arribat a tant.
M'assabente ara que es tracta d'una escriptora hispà-uruguaiana, una "xica jove de la meua edat" quasi, coneguda per treballar per a Televisió Espanyola en el seu programa Entre línies i per haver estat casada amb el director del Banc d'Espanya. Tot açò és xafardeig. Més important resulta que la seua carrera d'escriptora es remunte a 1996 i que no haja parat d'escriure, en una obra que inclou, per descomptat, el Planeta. Un altre mèrit, encara que no siga més que per l'econòmic. A més ha sigut traduïda a més de vint idiomes. Enigmes dels best seller , encara que no haja arribat a tant.
Anem, doncs, al comentari del que m'ha tingut entretingut una vintena de dies. D'entrada, tant el títol del llibre, com el d'alguna de les seues parts, Deu negrets, em retrotreien al meu període de lector adolescent, quan per pocs diners vaig anar acumulant una col·lecció firmada tota ella per SRA Agatha Christie; de fet la pròpia autora l'homenatja amb una citació introductòria pertanyent a Cianur espumós, nom amb què bateja el barco on succeïx el crim. Posades reconeix que la seua obra constituïx un divertiment. Doncs, com a tal cal prendre-ho.
Entre les virtuts, ja que no l'originalitat de l'argument, es poden assenyalar la capacitat d'adaptació a la forma de parlar de cada personatge, que estan ben caracteritzats, encara que resulten un tant esquemàtics. La ironia amb què tracta tota la trama és una altra de les seues bases. No obstant això, fa trampes, al canviar de punt de vista sense motiu aparent: d'una 3a persona omniscient, passa a ser la consciència d'un dels personatges que és el que acaba escrivint tota la novel·la, encara que en la seua primera part fóra impossible que ho haguera fet.
Com a conclusió cal dir, que encara que no la considere imprescindible, pot ser una bona lectura d'estiu. A més, i com ensenyen els que donen cursos d'animació a la lectura, qualsevol llibre és bo si ens enganxa i ens manté viu eixe costum cada vegada més en desús que és la de llegir.
José Manuel Mora Carbonell
domingo, 3 de abril de 2011
Ací podeu veure una activitat d'animació a la lectura feta a Photopeach
ANIMACIÓ A LA LECTURA. on PhotoPeach
sábado, 2 de abril de 2011
Per als curiosos: Hui és dia 2 d'abril el dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil
El dia 2 d'abril va ser elegit com Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil perquè en eixa mateixa data, en 1805, va nàixer l'escriptor danés Hans Christian Andersen. Tots els xiquets coneixen els seus contes més famosos, però pocs són els que coneixen la seua vida. Així que què millor ocasió per fer-li un xicotet homenatge que en el dia del seu aniversari.
lunes, 28 de marzo de 2011
jueves, 24 de marzo de 2011
Els primers llibres
"En les primeres edats és aconsellable que els xiquets es vagen familiaritzant amb els llibres. Afortunadament, hui hi ha una gran oferta de llibres pensats per als primers anys de vida: llibres de tela, de plàstic, (per jugar a la banyera), de fulls cartoné, amb sons..."
miércoles, 23 de marzo de 2011
Un lloc interessant per animar els xiquets a llegir
Ací ús mostre un lloc on podeu trobar moltísims recursos (llibres, jocs, activitats...) Espere que ús agrade i el trobeu de profit.
martes, 8 de marzo de 2011
BENVINGUT
Un pardalet m'ha dit que t'agraden els contes. Veritat que és així? Clar. Per a tú he creat aquest lloc ple de mons fantàstics i divertits on cal tot el que a la teua imaginació càpiga.
Estàs preparat per entrar?
Benvingut al meu espai de paraules màgiques!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)