Per als que estem en açò de la literatura, com a professional des de fa 43 anys (quin escàndol!), i com a aficionat crec que des dels quatre, quan m'ajudaven a lletrejar els contes d'Andersen (aquell El soldadet de plom que m'encollia tant el cor), hi ha una distinció entre el que Cortázar cridava "novel·la tipus rotllo xinés" i la Literatura, amb majúscules. La novel·la que comentaré pertanyeria al primer grup.
Lluny de no fer cas a algú que ha sigut capaç d'engiponar, que diria mon pare, 359 pàgines "de neta i ajustada prosa". Jo no arribaré a tant mai. El subtítol de l'entrada fa més aïna referència al tipus d'apostes editorials que els grans grups del nostre país, i no sols, han decidit col·locar en els aparadors: tapa dura, atractiva sobrecoberta, edició cuidada i per tant cara.
Vaja per davant també que desconeixia l'escriptora, i el seu llibre. POSADES, Carmen. Invitació a un assassinat. Barcelona: Planeta, 2010. Com va arribar a les meues mans? No per recomanació amistosa, sinó fruit de l'assistència a la concessió del Premi Azorín d'enguany, generosament dotat per la citada editorial. En el dit acte se'ns va obsequiar els assistents amb la novel·leta de malls.
M'assabente ara que es tracta d'una escriptora hispà-uruguaiana, una "xica jove de la meua edat" quasi, coneguda per treballar per a Televisió Espanyola en el seu programa Entre línies i per haver estat casada amb el director del Banc d'Espanya. Tot açò és xafardeig. Més important resulta que la seua carrera d'escriptora es remunte a 1996 i que no haja parat d'escriure, en una obra que inclou, per descomptat, el Planeta. Un altre mèrit, encara que no siga més que per l'econòmic. A més ha sigut traduïda a més de vint idiomes. Enigmes dels best seller , encara que no haja arribat a tant.
M'assabente ara que es tracta d'una escriptora hispà-uruguaiana, una "xica jove de la meua edat" quasi, coneguda per treballar per a Televisió Espanyola en el seu programa Entre línies i per haver estat casada amb el director del Banc d'Espanya. Tot açò és xafardeig. Més important resulta que la seua carrera d'escriptora es remunte a 1996 i que no haja parat d'escriure, en una obra que inclou, per descomptat, el Planeta. Un altre mèrit, encara que no siga més que per l'econòmic. A més ha sigut traduïda a més de vint idiomes. Enigmes dels best seller , encara que no haja arribat a tant.
Anem, doncs, al comentari del que m'ha tingut entretingut una vintena de dies. D'entrada, tant el títol del llibre, com el d'alguna de les seues parts, Deu negrets, em retrotreien al meu període de lector adolescent, quan per pocs diners vaig anar acumulant una col·lecció firmada tota ella per SRA Agatha Christie; de fet la pròpia autora l'homenatja amb una citació introductòria pertanyent a Cianur espumós, nom amb què bateja el barco on succeïx el crim. Posades reconeix que la seua obra constituïx un divertiment. Doncs, com a tal cal prendre-ho.
Entre les virtuts, ja que no l'originalitat de l'argument, es poden assenyalar la capacitat d'adaptació a la forma de parlar de cada personatge, que estan ben caracteritzats, encara que resulten un tant esquemàtics. La ironia amb què tracta tota la trama és una altra de les seues bases. No obstant això, fa trampes, al canviar de punt de vista sense motiu aparent: d'una 3a persona omniscient, passa a ser la consciència d'un dels personatges que és el que acaba escrivint tota la novel·la, encara que en la seua primera part fóra impossible que ho haguera fet.
Com a conclusió cal dir, que encara que no la considere imprescindible, pot ser una bona lectura d'estiu. A més, i com ensenyen els que donen cursos d'animació a la lectura, qualsevol llibre és bo si ens enganxa i ens manté viu eixe costum cada vegada més en desús que és la de llegir.
José Manuel Mora Carbonell
No hay comentarios:
Publicar un comentario