martes, 3 de mayo de 2011

Ací teniu un article publicat en la revista "Cejillas y Tejuelos" l'any 2009

Dedique aquest article a la memòria del meu avi Eleusis i a la seua germana Aída, per descobrir-me a la figura de mi besavi i haver-me donat una de les infàncies més boniques i meravelloses que es puguen desitjar.


LORENZO FENOLL BELDA: Un exemple d'idealisme


Lorenzo Fenoll Belda va ser un home de lletres compromés amb el liberalisme i amb la defensa dels drets obrers. Patriota i defensor dels valors humans, lluitador infatigable contra la desigualtat, la dissidència i la injustícia, però sempre dónes de la persuasió, l'educació i el respecte.

class="separator" style="clear: both; text-align: center;">


Naix en l'alacantina localitat de Novelda el dia 7 de Gener de 1870. Des de la seua infància manifestà un gran interés per la literatura i els nombres, que guien el seu aprenentatge fins que finalment acaba la seua formació a Barcelona. Fenoll sent una especial devoció per la confecció, la qual cosa unit a la necessitat mantindre la seua família l'induïx a dedicar-se a l'ofici de sastre, però sense descuidar la seua trajectòria literària.

Conegut per tots els seus conciutadans com: “El Mestre Fenoll” o “El Mestre”, es rodeja de nombroses amistats de totes classes, encara que ell preferix rodejar-se dels més desfavorits. És el responsable de la imposició de molts dels noms dels xiquets i xiquetes nascuts durant la seua època, els pares dels quals el consultaven atenent les seues originals nocions sobre onomàstica. Es considera a si mateix una persona poc religiosa, no obstant això manté bona relació amb clergues i sacerdots, sent d'estes amistats de les quals rep favor quan la situació política no favorable als seus ideals comença a suposar un risc per a ell i per a la seua família.

Com a tants altres escriptors novells, s'introduïx en el món de la literatura aprofitant l'auge de la premsa local de finals del segle XIX. Demòcrata convençut i defensor del liberalisme escriu, sobretot, articles de caràcter polític; altres vegades es fa eco dels problemes de la població obrera, inclús elabora notables escrits en defensa dels drets de la dona. En 1917 el seu denotat idealisme tantes vegades fet públic a través de la paraula, li porta a provar els rigors del presidi sent condemnat i reclòs al Castell de Santa Bárbara d'Alacant.

Posseïdor d'una gran intel·ligència, a principis de 1899 inspira i dirigix la creació del periòdic republicà El Demòcrata, sent també un dels responsables de l'aparició d'altres publicacions com L'Adalil, L'Evangeli i L'Alárich. Se li atribuïx un gran carisma personal i la seua figura gaudix d'una gran popularitat, açò fa que junt amb altres destacats col·laboradors va fundar al setembre de l'any 1900 “L'Emancipació”, Societat Obrera d'Oficis Diversos, una agrupació de gremis laborals, la finalitat de la qual és defendre els drets laborals dels treballadors. Esta organització amb el temps donarà lloc al naixement de “La Casa del Poble”. Lorenzo Fenoll, es considera a si mateix demòcrata convençut i defensor dels principis del liberalisme, la qual cosa li porta a fundar un nou periòdic de tints republicans que rep el nom d'Avant, esta mateixa publicació li dedicarà anys més tard, concretament en 1924, un número monogràfic extraordinari reproduint el calorós homenatge que rep per part d'amics i companys literats, i de tot el seu poble natal.

Considerat un home polifacètic, és també amant de l'espiritisme, la qual cosa li porta a fundar “El Centre Espiritista”, organització que congrega a un nombrós nombre de simpatitzants que no falten a cap de les sessions convocades pel “Mestre Fenoll”. Seguint aquest tipus de creences, Lorenzo Fenoll, és un dels escriptors responsables de la introducció a Espanya de l'obra kardeciana (Allan Kardec).

Entre 1907 i 1935 publica onze llibres i quatre obres de teatre, tal volta la seua obra més rellevant siga al Marge de la Violència (1918), novel·la que li dedica a David Lloyd George, Primer ministre d'Anglaterra durant la Primera Guerra Mundial; de la primera edició es conserva un exemplar en la Library Of Congress dels Estats Units. Pel que fa al teatre, en 1921 escriu la seua primera obra titulada qui sap?, comèdia de tesi feminista, defensora dels drets de la dona i propulsora del seu enaltiment.

Concorre a diversos esdeveniments literaris sent guardonat el 30 de desembre de 1920, quan assistix als Jocs Florals d'Elx convocats per les Societats Blanc i Negre i Cor Clavé, en el que presenta un document davall el títol Humanitat.



Escriu innumerables articles de premsa entre els que cal destacar el que arreplega en 1932 el periòdic alacantí El Cronista, titulat “L'apòstol de la Llibertat” i que és un homenatge a Emilio Castelar i Ripoll. Per la seua banda, Lorenzo Fenoll també és objecte d'articles de premsa, com el que escriu el poeta alacantí Salvador Sellés i que es publica el 5 de setembre de 1924 a Alacant per part del periòdic El Lluitador, en el que s'exalça la figura de Lorenzo Fenoll Belda, i en el que entre altres coses diu:“Treballador manual, s'ha elevat a treballador intel·lectual en la regió del pensament. La seua cultura, treballosament conquistada, li ha permés compondre bells llibres.

El 3 de juliol de 1935 mor en la seua ciutat natal als 65 anys d'edat. Cinquanta-cinc anys més tard, en 1980 la primera corporació democràtica de Novelda amb la finalitat de rendir reconeixement i homenatge a tota la seua vida, li dedica un carrer que porta el seu nom, Lorenzo Fenoll Belda.




Alberto Fenoll Villar

No hay comentarios:

Publicar un comentario